Àrea temàtica
Química física

ca - activitat òptica n f
es - actividad óptica n f
en - optical activity n

Definició
Fenomen que consisteix en una rotació del pla de polarització de la llum, associat a substàncies òpticament actives.

Nota
L'activitat òptica s'origina en el fet que les ones polaritzades linealment són compostes per dues ones polaritzades circularment en sentits oposats. El desfasament relatiu entre aquestes dues ones defineix el pla específic de polarització.

Una substància òpticament activa presenta un índex de refracció diferent per a cadascun dels components circulars, la qual cosa es tradueix en una velocitat de propagació d'un dels components circulars més gran que l'altra. El resultat final és que el desfasament relatiu entre els dos components circulars canvia i, per tant, canvia el pla de polarització de la radiació plana resultant. A més, el component lent s'alenteix més com més gran sigui la concentració de l'espècie òpticament activa.

Es demostra que la condició necessària i suficient perquè una espècie molecular sigui òpticament activa és que presenti isomeria. Existeixen així dos isòmers òptics, que se solen identificar amb les lletres L i D, segons si desvien el pla de polarització a l'esquerra (levogir) o a la dreta (dextrogir), respectivament.

Una primera classificació sistemàtica dels isòmers òptics va ser proposada per E. Fischer, però no guarda relació amb el sentit de rotació de la llum que indueixen i, per tant, aquesta dada s'ha de determinar empíricament. Actualment, aquesta classificació D/L només es conserva per als hidrats de carboni i els aminoàcids, ja que ha estat desplaçada per la classificació R/S proposada per Cahn-Ingold-Prelog, la qual tampoc no guarda relació amb el sentit de rotació de la llum.

Vegeu també llum polaritzada, regla de la seqüència i projecció de Fischer.